Letra Tots els hoomes d'escòcia Els Amics De Les Arts

Tots els hoomes d'escòcia

En Mateu diu entrem-hi,
és un pub que s'ha de veure.
Sempre hi ha algú que recita
o que canta en un racó.

A la resta ens fa una mandra,
però és que no hi ha alternativa.
Va fem-ne una i cap a casa,
vigileu els esglaons!

Obrim la porta,
entrem en un lloc minúscul.
Gent amb mirada perduda,
si n'hi ha quinze ja són molts.

Però és molt heavy,
uns setanta anys de mitjana,
i un senyor amb una guitarra
que ara acaba una cançó.

I seiem a prop del foc,
al costat un vell amb barba,
que duu manta i espardenyes,
sota seu hi dorm un gos.

I no sé qui de nosaltres
va i murmura "quina fauna!".
Amb els ulls ens l'assenyala
i ens posem a riure fort.

Ai Mateu!
Ma dove chi hai portato,
que això tio sembla un geriàtric,
a un amic no se li fa.

Ai Mateu!
Que no et salva ni ta mare,
que avui pagues tu les pintes,
per mi ja podem marxar.

Ens en fotem de tots
del mort i de qui el vetlla
quan de cop el vell s'aixeca
això tios pot ser molt bo.

Amb un respirar feixuc
i una veu ben arrugada
diu "aquesta dedicada
a tots els que ja no hi són".

I comença,
i arrenca amb la tornada,
i al voltant es fa un silenci
que ara no sabré explicar.

Però hem de callar,
tio, hem de callar!
Empassar-nos les paraules
i posar-nos a escoltar.

El vell agafa aire,
i les venes se li inflen,
i la cara ben vermella
com si s'hagués d'ofegar.

Però creu-me,
que a cantar d'aquella forma
no hi ha cap escola al món
que te'n pugui ensenyar.

De tots els homes d'Escòcia
amb aquell vell vam anar a topar
i de sobte vam entendre
què volia dir cantar.