Letra Les estrelles Manel

Les estrelles

No he volgut mai avorrir-vos
-la veritat no és per cantar-.
Però, perdoneu-me, avui us porto
el més cert que sé que hi ha.

Les estrelles venen, van,
cremen ràpid o amb els anys,
i, com els últims raigs del sol, desapareixen.
De lluny es veu la glòria,
però no serveix de molt si no es sap compartir…
Feu-me contenta uns minuts, escolteu una història...

De com es perd la gent
per uns aplaudiments.
Es juguen la salut, es venen les mares,
i un és coronat i un és destrossat i un desapareix en el combat.
Però molts han vist de tot!
Passant la vida en sales buides i envelats de mala mort.
I tots tenen una història.

N’hi ha que esclaten joves,
abans que el temps les posi a lloc.
Després arriba algú dient
que tot plegat és decadent
que ja li toca a una altra gent…
Però mai sabran el mal que fa
que el propi nom se’t faci estrany
o els anys llargs oblidant-te del que saps molt bé:
que ets una ombra del passat per nostàlgics i tarats,
i busques solucions, vols ser valenta,
potser dient-te
que mai vas veure els ulls
dels joves, decidits,
que volien un autògraf
o ficar-se’t dins el llit.
I van ser molts que van venir,
però no et vas creure mai que t’estimaven.

Mai.

N’hi ha que esclaten velles,
potser eren de pell dura i han pogut seguir lluitant,
o potser no entenen bé què està passant.

Les estrelles venen, van,
cremen ràpid, triguen anys,
i com els últims raigs del sol, desapareixen.
Escolteu una història.

Hi ha cossos que els altres volen mirar
i es posen a l’aparador!
Hi ha guitarristes excel·lents,
crec que escoltant-los sabria morir...
Però tant se val,
això no és el que he vingut a dir,
jo vull explicar una història,
perquè tots tenim històries.
La Janis Ian va explicar-la molt bé.
La Nina Simone va fer-ho millor encara!
I les estrelles les segueixen esclatant
i apagant-se en la cançó que mai acaba!

I totes tenen una història!
I totes tenen una història!
I totes tenen una història!