Letra Et vaig dir Els Amics De Les Arts

Et vaig dir

És impossible la fuga per l'escala
I has regirat tot el pis de dalt a baix
Has mig obert la finestra per si torna
El nostre gat

Tu vas sopant teories en silenci
Però, de calaix, és un cas de?deserció
Vol?estar?lluny i amagat?per quan comenci
A?dir-t'ho tot

I per això hi ha un gos que està udolant
I per això els ocells, esperitats
Ara volen baix, fent gargots a l'aire
El poder secret dels animals
Ensumar el perill que es va acostant
Queda escrit el pròleg de la catàstrofe

Quan ho tenia a la punta de la llengua
M'he fet enrere i ho torno a mastegar
L'única sort de ser tu el de l'altra banda
No hi ha un abans

I per això hi ha un gos que està udolant
I per això els ocells, esperitats
Ara volen baix, fent gargots a l'aire
El poder secret dels animals
Ensumar el perill que es va acostant
Perdoneu, només serà una nit

Et vaig dir
Que eres aire, remei i cançó
La paraula que canvia la vida
El batec que s'escapa del cor
Et vaig dir
Que ni rastre de dèries ni pors
Jo que mai regalava un "per sempre"
Els devia guardar per tu tots
Et vaig dir
Que allà fora era ple de farsants
De trileros del verb comprometre
I que amb mi te n'havies salvat
Et vaig dir
Que podríem amb tots els embats
Si amb els anys arribaven les presses
Per les vides que no hem visitat
Et vaig dir
Que tu i jo mai seríem estranys
Ni uns amics que es fan companyia
Que es podia estimar com abans
Et vaig dir
Que tu i jo mai seríem estranys
Ni uns amics que es fan companyia
Fem almenys que això sigui veritat

Quan et miro de fora el replà
Veig que el gat apareix en escena
Se t'estira a la falda roncant
Ja vindré un dia, més endavant
Quan no hi siguis, faré la maleta
Potser així no farà tant de mal