Letra Cançó del dubte Manel

Cançó del dubte

Una veu li preguntava «què seràs quan siguis gran?»
La meva amiga callava i somreia cap avall.
Qui tornés a aquella tarda a prendre foc I aturar-la just a punt de dubtar per primer cop!

Quan el pare preguntava «quina feina trobaràs?»,
La meva amiga, rabiosa, intentava no plorar
I el cervell jove repassava les opcions
I tenia els ulls cansats de mirar en tots els racons
Però, en mirar-lo, el camí no diu si vas a la glòria o al fracàs.

I sortíem a les nits,
«va, demà ho farem millor»,
Mentre el dubte ens observava.
I sentíem créixer dins
Gairebé una decisió
Però era el dubte que jugava
Amb tot allò que era bo
Amb tot allò que era bo.

Si un bon noi li preguntava què collons volia que fes.
La meva amiga dubtava i s'arrambava contra ell
I s'adormia prometent-se que demà
Sabria estar contenta al seu costat.
Desgraciats si sabeu el gust que fa els
Petons que fem dubtant!

T'has quedat mirant un prat
Esperant que neixin flors
Mentre el dubte les matava.
T'has quedat tota la nit
Observant com dorm un cos,
Mentre el dubte reclamava
Tot allò que era bo
Tot allò que era bo.

Ha passat a mig matí,
M'ha tocat amb unes mans
Plenes d'ungles despintades.
No tenia gaire temps,
Però passava pel veïnat
I em volia dir que ara
Ho té molt clar.
La meva amiga diu que ho té molt clar!